Reggae a Tailàndia

REGGAE A TAILÀNDIA
Des del juny passat (2009) que vaig iniciar la meva aventura a Tailàndia (Phuket, Bangkok, Chiang Mai, Pai, Nakhon Si Tamarat, Krabi, Koh Samui, entre moltes altres localitats més) la música Reggae m’ha acompanyat sempre i he tingut la oportunitat d’entrar en el Reggae tailandès de primera mà, participant i assistint a una gran quantitat de concerts i grans festivals en tot el país a la mà de Kai-Jo Brothers (Bangkok).

Actualment a Tailàndia la escena Reggae/Ska és molt important i trobarem artistes d’aquest estil en tots els grans festivals i també concerts exclusivament de Reggae tailandès, especialment a Bangkok, Phuket i Chiang Mai. Serà un error pensar que a Tailàndia hi ha un moviment Reggae de soundsytems com passa a casa, ja que no és així, trobarem alguna soundsytem a Bangkok però la música Reggae aquí es difon en música en directe. És fàcil trobar bandes en tot el país que combinen els temes originals del gran Bob Marley amb temes originals de Reggae tailandès

Resumint i sense entrar individualment en tots els grups musicals, a Tailàndia hi ha tres bandes molt importants en la escena Reggae/Ska, aquestes bandes són: Kai-Jo Brothers (Bangkok, Reggae/Ska/Hip-hop/Soul), T-Bone (Bangkok, Reggae/Ska/Jazz), i Job2Do (Phuket, Roots Reggae). Actualment, són ells els caps de cartell en tots els festivals, i estaran acompanyants a Bangkok per artistes internacionals, com per exemple Diana King, Big Mountain i Inner Circle en el passat Chang World reggae 2009 o The Wailers, Ska Cubano i Little Roy en Smiley Fest 2009.

Pel que fa a Kai-Jo Brothers, és considerada la primera Thai Modern Roots Reggae Band i són també els primers de parlar en gràcia sobre les diferents cultures i estils de vida a Bangkok. Inicien la seva carrera musical, com a Kai-Jo Brothers, el 2001 amb el single “How’ll I know?”, seguit del primer àlbum en el mercat tailandès “Paradise” el 2002, amb una combinació d’estils musicals molt interessant (Reggae/Soul/Hip-hop). El 2005 surt al mercat el single “Took Took Breakdown” que serà present al àlbum “Reggae Passion”(2006) sent uns dels àlbums primordials en la difusió de la música Reggae a Tailàndia. Després de tres anys de feina i molts concerts és quan el 2008 apareix al mercat,“Born To Be Free”, on destacaria New Roots Reggae com a principal estil, tot i que estarà combinat amb Hip-Hop; alguns dels hits són “Singha Motercy”, “Secret” o “Born to Be Free”. El seu quart àlbum ha sigut “Kai-Jo Dub”(2009) de edició limitada amb una combinació de hits de la banda en versió Dub. Per acabar, vull remarcar que aquesta banda de Bangkok són pioners en la difusió de la cultura rastafari en la societat tailandesa, participant en les primeres revistes, websites i conferències (en llengua thai exclusivament) on es dóna informació sobre la música i la cultura Reggae. També apoien els joves artistes thai ajudant-los a entrar en l’escena musical del país, com per exemple, amb la creació per part de P´Jo (membre fundador de Kai-Jo Brothers) de l’àlbum Reggae Village One (2009), on hi ha una selecció de temes de quatre joves grups musicals: Sista Apsara, Mighty Lion, Jumake i 90110. Kai-Jo Brothers sobre l’escenari mostra una energia impressionant i les lletres profundes dels seus temes combinats amb ritmes inèdits s’aproximen als seus fans provocant una gran resposta que farà inoblidables totes les seves actuacions.

T-Bone és una banda que inicia la carrera musical als voltants del 1990, formada inicialment per una colla d’amics que viuen la música Reggae, sent aquest el seu primer estil, especialment influenciats per Bob Marley. A mesura que evolucionen com a banda, gradualment introdueixen Ska i Jazz al seu repertori. El 2005 es converteixen en la primera banda tailandesa en participar al Glastonbury Festival on tornaran a tocar el 2007. També han sigut presents a Londres en el festival en ajuda pel Tsunami i han compartit escenari amb gran quantitat de bandes a l’estranger, en definitiva, podem definir T-Bone com la banda tailandesa més internacional. Com a principals àlbums destacaria: “Enjoy yourself”, “Seasons” i “Ruam Pleng Dee T-Bone” (2009). També trobarem T-Bone en col•laboració en obres musicals de diferents bandes internacionals i del país.

Job2Do és una banda de Roots Reggae liderada per Job Bunjob i té una gran popularitat pels tailandesos i sobretot pels turistes, gràcies a aquests Job2Do és una banda coneguda arreu del planeta. Job Bunjob, cantant i compositor, és originari del sud del país i la seva carrera musical té més de 20 anys; actuant des de grans festivals fins a festes privades, la majoria dels casos en les platges del sud de Tailàndia: Phuket, Krabi, Phi Phi i Koh Samui. Gran part dels seus temes són Reggae hits en el país, però si parlem de Job2Do no podem oblidar el tema més famós i indispensable en totes les seves actuacions, és “Doo Ter Tam”, recomano que feu una ullada a aquest hit més avall. La seva música ve influenciada especialment per Bob Marley i les lletres són sobre llibertat, medi ambient, el mar, amor i és el màxim exponent a Tailàndia en parlar lliurement, en totes les actuacions, sobre la legalització de la ganja. Com a principals àlbums: “No War”, “Job2Do acoustic Yan Unplug” i el seu últim ha sigut “One World”(2009), on la majoria dels temes són en anglès i trobarem la versió del seu màxim hit en anglès també.

No ens podem quedar només en aquestes bandes, però són ells qui han provocat l’expansió i creixement del Reggae/Ska en aquest país, fent indispensable aquest estil de música en totes les grans festes. La música tailandesa tradicional no s’allunya d’aquests estils, això fa que pels tailandesos/es aquesta música sigui part de la seva vida, perquè és fàcil de ballar i gaudir en totes les sortides nocturnes. Com a conseqüència, han surgit a arreu del país, especialment a Bangkok, una gran quantitat de bandes amb els mateixos sentiments i passió pel Reggae/Ska que els seus successors, com: Teddy Ska Band (Bangkok), Srirajah Rockers (Bangkok), Super Glasses Ska Ensemble (Bangkok), Zom Amara (Bangkok), Skalaxy (Bangkok), Madagasar11circle (Bangkok), DeepOSea (Koh Samui), etc. També sorgeixen bandes que utilitzaran el Dancehall (molt similar al Dancehall jamaicà), com és Miraculous (banda de Bangkok formada per membres de Kai-Jo Brothers) o Budda Bless (Bangkok). Però, el moviment Reggae està en totes les capitals difós per una gran quantitat de bandes que es dediquen a tocar diàriament en els “Reggae-bars” repartits arreu.

Desafortunadament, les bandes de música Reggae a Tailàndia no reben cap mena d’ajuda econòmica o premis musicals, com passa en la escena Pop; això fa que la majoria dels músics, tot i formar part de grans bandes, tinguin una altra feina i actuïn ocasionalment amb altres bandes Reggae. Aquest fet implica que la majoria de les bandes no puguin dur a terme llargs tours, però actuaran regularment a tot Tailàndia.

Finalment, després de donar un petit resum de la escena Reggae a Tailàndia, que és on he estat ubicat la majoria del temps, vull donar gràcies a la banda Kai-Jo Brothers, especialment a P’JO, que m’ha donat la oportunitat de formar part en la seva vida, la música Reggae.




Us deixo una descripció general per poder gaudir de la música Reggae si tens pensat fer una visita a Tailàndia, exclusiu per Osona Massive:

VISITES TAILÀNDIA? (llista d'alguns Reggae Bars):

- PAI village – Ting Tong Bar, Bebop Bar // PAI Reggae Festival (Gener)

- CHIANG MAI city- Rasta Café, Roots Rock Bar

- BANGKOK city- Consulta www.myspace.com/kai-jobrothers (Kai-Jo Brothers) per tots els festivals: Chang Reggae World, Smiley Fest, Fat Radio Fest, Honda Summer Fest...

o Reggae Bar Kaosan (Kaosan Road)- Soundsystem (New Roots Reggae actual) http://www.reggaebarbangkok.com/

o The Over Stay Bar (Pinklao Jaran Sanit Wong, Soi 40)- Soundsystem (Dancehall/Reggae)
o Bangkok Bar (Kaosan Road)-Kai-Jo Brothers cada diumenge gratis

- PHUKET- Yoonique Stone Bar (Nai Harn Beach): http://yooniquefamily.com/

ATENCIÓ Soundsystems!!

A partir del més de Juny (2010) hi ha disponible una selecció de Mc’s de Bangkok (Dee (Kai-Jo Brothers, Miraculous), Sista Apsara (Reggae Village) i tots els cantants que formen part de la Reggae Village Crew, per poder-te gravar el teu dubplate tailandès exclusiu i amb flexibilitat de escollir lírica (english i/o thai) i riddim. Gravats en directe a Bangkok en estudi professional.

Si estas interessat o vols més informació sobre Reggae a Tailàndia no dubtis en posar-te en contacte amb mi:

bartes08@hotmail.com

kalymistic@hotmail.es


+66 874 18 39 25 (mòbil thai)

Bartés (Kalymistic Sound)
Abril 2010, Phuket THAILAND

LINKS D’INTERÉS:

Videos KALYMISTIC THAI DUBPLATES:
1. Ding Dong- Kai-Jo Brothers: http://www.youtube.com/watch?v=iYjuJMBYhP4

2. Life- Sista Apsara: http://www.youtube.com/watch?v=7pCVQ4gn0TI

Videos- Directes Concerts –exclusiu-

1. Song for Life- Kai-Jo Brothers, FAT RADIO FEST i SMILEY FEST (2009, Bangkok): http://www.youtube.com/watch?v=VnTHRhvITyo

2. Do Ther Tham- Job2Do, YOONIQUE STONE BAR (2009, NaiHarn Beach, Phuket): http://www.youtube.com/watch?v=fWH3jJNSg6g

Videos THAI REGGAE BANDS:

• Kai-Jo Brothers:
1. “Song for Life”- Directe HONDA SUMMER FEST 2009: http://www.youtube.com/watch?v=nwUal7AIhMU

2. “Reggae passion”- Videoclip: http://www.youtube.com/watch?v=Xsx5m9U9n70&feature=related

• Depp O Sea: “Koh Samui”- Videoclip http://www.youtube.com/watch?v=SPIy35q9RoQ&feature=related

• T-Bone: “T-BONE”- Directe San Miguel Muzik Fest vol.10 http://www.youtube.com/watch?v=3GzNgt83fsk&feature=related

· Super Glasses Ska Ensemble: "Dancing Mood"- Videoclip http://www.youtube.com/watch?v=pSCKibyrOsQ

• Srirajah Rockers: “Rude Boy Gangster” – Directe http://www.youtube.com/watch?v=Jy0pKKUclJM&feature=related

• Reggae Village (Kai-Jo Brothers crew):
1. Jumakae - Reggae Village "ONE"- Sex worker http://www.youtube.com/watch?v=nGgRjk_TxRI
2. Miraculous- (àlbum 2010) - Videoclip http://www.youtube.com/watch?v=Kt7PMam649s

Big UP Thai Reggae Music....
Sawadee krap

Eduardo Galeano: Operacion Plomo Impune

El reggae era, és i serà (tot i que últimament no tan) una música amb un alt contingut de critica social. De tots es coneguda la relació del reggae amb el rastafarisme, utilitzant aquests, com a mitja d’expressió, un pont de comunicació, per fer arribar el missatge universal de la seva cultura a traves d’aquesta musica que a molts ens ha canviat la vida.
Els rastafarisme com a religió, creix sobre les bases del judaisme i el cristianisme copte o ortodoxa, i mante per tant una forta relació amb el poble d’Israel , el poble jueu. Tots hem sentit cançons de artistes rastes parlant de Jerusalem, de la terra d’Israel, etc.. Ara bé, desconeix-ho per complet l’opinió dels artistes de reggae, no només jamaicans, si no del tot el món, sobre el que està fent Israel sobre el poble palestí.
Despres d’aquesta petita reflexió, adjunto un text de Eduardo Galeano, (no és cap novetat, crec que te uns dos anys) que he trobat ordenant el correu, i crec que és força interessant.

Aqui el teniu!

Desde 1948, los palestinos viven condenados a humillación perpetua. No pueden ni respirar sin permiso. Han perdido su patria, sus tierras, su agua, su libertad, su todo. Ni siquiera tienen derecho a elegir sus gobernantes. Cuando votan a quien no deben votar, son castigados. Gaza está siendo castigada. Se convirtió en una ratonera sin salida, desde que Hamas ganó limpiamente las elecciones en el año 2006. Algo parecido había ocurrido en 1932, cuando el Partido Comunista triunfó en las elecciones de El Salvador. Bañados en sangre, los salvadoreños expiaron su mala conducta y desde entonces vivieron sometidos a dictaduras militares. La democracia es un lujo que no todos merecen.

***

Para justificarse, el terrorismo de estado fabrica terroristas: siembra odio y cosecha coartadas. Todo indica que esta carnicería de Gaza, que según sus autores quiere acabar con los terroristas, logrará multiplicarlos.

***

Son hijos de la impotencia los cohetes caseros que los militantes de Hamas, acorra

lados en Gaza, disparan con chambona puntería sobre las tierras que habían sido palestinas y que la ocupación israelita usurpó. Y la desesperación, a la orilla de la locura suicida, es la madre de las bravatas que niegan el derecho a la existencia de Israel, gritos sin ninguna eficacia, mientras la muy eficaz guerra de exterminio está negando, desde hace años, el derecho a la existencia de Palestina.

Ya poca Palestina queda. Paso a paso, Israel la está borrando del mapa.

Los colonos invaden, y tras ellos los soldados van corrigiendo la frontera. Las balas sacralizan el despojo, en legítima defensa.

No hay guerra agresiva que no diga ser guerra defensiva. Hitler invadió Polonia para evitar que Polonia invadiera Alemania. Bush invadió Irak para evitar que Irak invadiera el mundo. En cada una de sus guerras defensivas, Israel se ha tragado otro pedazo de Palestina, y los almuerzos siguen. La devoración se justifica por los títulos de propiedad que la Biblia otorgó, por los dos mil años de persecución que el pueblo judío sufrió, y por el pánico que generan los palestinos al acecho.

***

Israel es el país que jamás cumple las recomendaciones ni las resoluciones de las Naciones Unidas, el que nunca acata las sentencias de los tribunales internacionales, el que se burla de las leyes internacionales, y es también el único país que ha legalizado la tortura de prisioneros.

¿Quién le regaló el derecho de negar todos los derechos? ¿De dónde viene la impunidad con que Israel está ejecutando la matanza de Gaza? El gobierno español no hubiera podido bombardear impunemente al País Vasco para acabar con ETA, ni el gobierno británico hubiera podido arrasar Irlanda para liquidar a IRA. ¿Acaso la tragedia del Holocausto implica una póliza de eterna impunidad? ¿O esa luz verde proviene de la potencia mandamás que tiene en Israel al más incondicional de sus vasallos?

***

El ejército israelí, el más moderno y sofisticado del mundo, sabe a quien mata. No mata por error. Mata por horror. Las víctimas civiles se llaman daños colaterales, según el diccionario de otras guerras imperiales. En Gaza, de cada diez daños colaterales, tres son niños. Y suman miles los mutilados, víctimas de la tecnología del descuartizamiento humano, que la industria militar está ensayando exitosamente en esta operación de limpieza étnica.

Y como siempre, siempre lo mismo: en Gaza, cien a uno. Por cada cien palestinos muertos, un israelí.

Gente peligrosa, advierte el otro bombardeo, a cargo de los medios masivos de manipulación, que nos invitan a creer que una vida israelí vale tanto como cien vidas palestinas. Y esos medios también nos invitan a creer que son humanitarias las doscientas bombas atómicas de Israel, y que una potencia nuclear llamada Irán fue la que aniquiló Hiroshima y Nagasaki.

***

La llamada comunidad internacional , ¿existe?

¿Es algo más que un club de mercaderes, banqueros y guerreros? ¿Es algo más que el nombre artístico que los Estados Unidos se ponen cuando hacen teatro?

Ante la tragedia de Gaza, la hipocresía mundial se luce una vez más. Como siempre, la indiferencia, los discursos vacíos, las declaraciones huecas, las declamaciones altisonantes, las posturas ambiguas, rinden tributo a la sagrada impunidad.

Ante la tragedia de Gaza, los países árabes se lavan las manos. Como siempre. Y como siempre, los países europeos se frotan las manos.

La vieja Europa, tan capaz de belleza y de perversidad, derrama alguna que otra lágrima, mientras secretamente celebra esta jugada maestra. Porque la cacería de judíos fue siempre una costumbre europea, pero desde hace medio siglo esa deuda histórica está siendo cobrada a los palestinos, que también son semitas y que nunca fueron, ni son, antisemitas. Ellos están pagando, en sangre contante y sonante, una cuenta ajena.

(Este artículo está dedicado a mis amigos judíos asesinados por lasdictaduras latinoamericanas que Israel asesoró)